Afleveringen
-
Programa 5x108, amb Diana Gómez. Què pots fer si ets a les classificatòries per anar als Jocs Olímpics i la teva rival patina millor que tu? Entrenar un pèl més? No! Molt més senzill! S'agafa una barra de ferro i se li rebenta la cama just abans de sortir a la pista. Això és el que van idear la Tonya Harding i la seva parella. Les càmeres que gravaven la competició van enregistrar una de les maniobres més brutes que s'han vist mai en una competició esportiva.
-
Programa 5x107, amb Diana Gómez. Tothom ferm, que avui ens atrevim a fer la biografia d'en Martí Cots, altrament conegut com el Rambo de la Cerdanya per la seva fal·lera de disparar amb una escopeta a tot el que es mou. Especialment la Guàrdia Civil, a qui té una mania de Déu. És una biografia que ens toca de prop. A vegades no cal anar fins als Estats Units per trobar autèntics antiherois de pel·lícula, amb persecucions trepidants i plans esbojarrats per escapar de la presó.
-
Zijn er afleveringen die ontbreken?
-
Programa 5x106, amb Llucià Ferrer. Tota la vida s'ha dit que les Adidas són de quillo, però potser hi ha alguna altra marca de sabates esportives que les supera. Aquesta és una història de dos germans que compartien el talent de fabricar sabates, però que estaven separats per una ideologia: un era una mica nazi i l'altre ho era molt. L'Adolf Dassler, creador d'Adidas, va ser de les Joventuts Hitlerianes i va fabricar armament nazi durant la guerra. I aquest era el bo!
-
Programa 5x105, amb Llucià Ferrer. Darrere d'aquelles estovalles de restaurant de Cadaqués s'hi amagava una dona amb una de les mirades més pures i brillants que han passat per aquest programa. Això sí, no li parléssiu d'avortaments perquè us escopiria allà mateix! Es veu que era ben rabiüda i segons quins temes no els encaixava gaire bé. Avui descobrim la cara una mica menys lluminosa d'aquesta santa que adorava la pobresa: com més misèria, més amor cap a Crist.
-
Aquesta setmana volem recuperar-vos la vida de dos grans artistes: primer de tot, la de la nostra Clotilde Cerdà, catalana de naixement i filla del cosí del senyor que va fer l'Eixample de Barcelona. La Clotilde era una nena prodigi que tocava l'arpa com els àngels. La segona història va de la vida d'en Johnny Weissmuller, aquell llamp d'home que va donar vida al personatge de Tarzan de la jungla, el mític de les pel·lis en blanc i negre.
-
Programa 5x10, amb Lluís Gavaldà. Biografia molt amable i tranquil·la, amb final una miqueta trist; llàstima. Resulta que en Johnny era un nadador impressionant, un jovenàs amb una esquena com un armari que va guanyar medalles olímpiques a cabassos. Després d'una carrera envejable, en Johnny va decidir retirar-se jove i sense saber ben bé com, un dia es va trobar enmig d'un càsting d'actors. De cop i volta, va canviar el banyador de nadador per un pantaló curt de pell mig estripat: en Johnny va ser seleccionat per interpretar en Tarzan de la jungla. Un paper que li va donar fama i fortuna. Una vida tranquil·la que es va veure interrompuda per una malaltia mental. El pobre creia que vivia realment al mig de la selva i que era un salvatge. Quin greu!
-
Programa 5x103, amb Lluís Gavaldà. En John Broadus Watson és un home bastant curiós (bé, dels que passen per "El búnquer", no n'hi ha cap de gaire normal). Ho diem perquè el nano comença amb mal peu: el seu pare fot el camp de casa i els abandona, la seva mare s'obsessiona amb la religió i ell comença una vida de delinqüent juvenil. És molt estrany que en John sabés canviar el rumb de tot plegat i posar-se a estudiar Psicologia. Sense ser un estudiant brillant, en John va tirar endavant fins a convertir-se en un expert que va desenvolupar la seva pròpia teoria: el conductisme. Coneixeu els gossos de Pavlov, oi? Doncs ell ho va portar a l'extrem, amb humans.
-
Programa 5x102 amb Maria Nicolau. La Clotilde Cerdà, la filla (més o menys) del senyor Ildefons Cerdà, el creador de l'Eixample de Barcelona, era una nena prodigi que tocava l'arpa com els àngels. Doncs resulta que quan la mossa tenia 15 anys ja la portaven a fer recitals per tot el món. L'escriptor Victor Hugo la va rebatejar com Esmeralda i la reina d'Espanya Isabel II va suggerir-li que es canviés el cognom per Cervantes. Entenem que si Victor Hugo i la reina et proposen un nom artístic, costa dir-los que no; encara que el nom sigui tan terrible com Esmeralda Cervantes.
-
Programa 5x101, amb Maria Nicolau. Ja us avisem d'entrada: capítol delicat. Això sí, les bestieses arribaran cap al final, els més menuts de la casa podran aguantar bé fins a l'última part de la biografia. Per què hem triat aquesta història? Doncs perquè la davallada cap als inferns que va fer la Myra ens ha semblat molt interessant. No ens hem volgut centrar a explicar-vos els assassinats amb pèls i senyals, nosaltres hem volgut mostrar quins van ser els motius que la van empènyer a convertir-se en un monstre, en la dona més odiada d'Anglaterra.
-
La Rose Valland i la Napa de Prats són dos perfils de dones empoderades un pèl diferents entre si. La Rose Valland va ser una oficial de l'exèrcit francès que va dedicar gran part de la seva vida a recuperar les obres que els nazis havien robat. La Napa de Prats, en canvi, potser té un perfil més discret; ella es dedicava a jugar amb la canalla de Prats de Lluçanès, els pentinava i els donava llavors de carabassa.
-
Programa 5x100, amb Pep Poblet. Avui fem un altre d'aquells poetes romàntics enganxifosos, un home que anava més calent que la pala d'un forner i que s'enamorava de la primera mossa que li passava per davant. En Cesare no tenia cap mania i no en deixava cap per verda. Això sí, quan la noia li feia una mica de cas, toca't el que no sona, en Cesare en perdia l'interès! Ell necessitava el seu amor platònic, aquell amor impossible de tenir. Així podia estar ben trist i escriure poemes melancòlics. L'home tenia molt bona ploma, però era un pelet tòxic, la veritat sigui dita.
-
Programa 5x99 amb Pep Poblet. Aquest personatge l'hem tingut a la llista de "losers històrics" (en diem així) des de la primera temporada! La gent ens l'ha recomanat centenars de vegades, però era una història tan boja que no trobàvem el moment adequat per començar-la a escriure. Per fi ha arribat l'hora de presentar-vos la increïble aventura d'en Hiroo Onoda, un soldat japonès que va fer tan bé la seva feina que va allargar la Segona Guerra Mundial durant 27 anys. Els seus superiors li van ordenar que no es rendís sota cap circumstància i això va fer. El nano es va passar 27 anys amagat a dins la selva, lluitant contra un enemic inexistent.
-
Programa 5x98 amb el Mag Lari. El Lluçanès és comarca! I punt! Com es nota que aquests textos els escriu un alpensí i que en Peyu no els revisa. Ens fa molta il·lusió portar-vos la veritable història de la Napa de Prats de Lluçanès, una dona excèntrica i solitària que va trobar refugi en l'amor incondicional dels nens i nenes del poble. A la canalla no li importava si era lletja o anava bruta, ells van saber mirar més enllà i van trobar en la Napa una amiga. És cert que els nens de Prats van començar a morir un rere l'altre i també és veritat que es van trobar ossos humans al pati de la Napa Però la culpa és del patriarcat.
-
Programa 5x97, amb el Mag Lari. Rose Valland té un mèrit increïble: amb un simple cop d'ull sabia dir-te si l'obra d'art que tenia al davant era autèntica o falsa, a part de saber-ne la procedència i el valor aproximat. El seu ull clínic privilegiat va ser de gran utilitat per recuperar els quadres que els nazis van robar durant la guerra. Adolf Hitler tenia un projecte una mica ambiciós que no es va arribar a complir: el Führermuseum, un complex descomunal situat a la ciutat austríaca de Linz i que havia de guardar totes les obres d'art més importants d'Europa (que prèviament havien robat).
-
John Rabe i Charles Darwin: anar a sopar amb aquests dos seria prou distret. John Rabe va ser un dels pocs estrangers que van atrevir-se a denunciar la massacre de Nanquín, uns crims contra la humanitat que van protagonitzar les tropes japoneses contra la població xinesa. En John era del partit nazi i va fer servir la seva influència per intentar salvar tantes vides com va poder. En Charles Darwin ja el coneixeu, oi? És el que deia que l'home ve del mico, oi? Doncs no! És per això que heu de recuperar el programa.
-
Programa 5x96, amb Carles Davó. Pel Dia Mundial de la Ràdio hem volgut fer una radionovel·la com les d'abans, amb els seus efectes sonors fets en directe, mentre en Peyu i en Jair van fent el seu teatret i ens van relatant la biografia. Serà una història del salvatge oest, per fer els cavalls amb els cocos, per tenir el saloon, els gots trencats, les passes dels bandits sobre la fusta... Tot fet amb foleys! Farem una biografia molt adequada: li deien en Dits freds, un home que et podia buidar el tambor del seu revòlver Colt abans que poguessis fer petar els dits.
-
Programa 5x91, amb Els Amics de les Arts. Charles Darwin podria haver sigut un gran doctor, però resulta que el nano es marejava quan remenava una mica de sang. Quan estava a la Facultat de Medicina d'Edimburg, queia com un sac de patates cada cop que li tocava classe pràctica. És per això (i perquè el seu pare era ben milionari) que va deixar d'estudiar i es va dedicar a emborratxar-se per tavernes de mala mort. Sort en va tenir d'una oferta per fer la volta al món i estudiar les diverses espècies d'animals pels cinc continents. Si no arriba a ser per aquest viatge, encara el tindríem enganxat a la barra del bar.
-
Programa 5x94, amb Els Amics de les Arts. Us penseu que "La llista de Schindler" és la pel·li més trista que heu vist mai i que l'Oskar Schindler era una ànima caritativa? Espereu a escoltar la increïble història de John Rabe, un empresari que va fer fortuna treballant per a Siemens i que es va apuntar al carro del Tercer Reich. No el jutgeu de manera precipitada, ja que en John va protagonitzar un dels actes més valerosos de tota la segona guerra sinojaponesa. O què passa? Salvar xinesos no compta, o com va això? Com és que ha de ser el segon Oskar Schindler? Per què l'Oskar no pot ser el segon John Rabe?
-
Programa 5x93, amb Els Amics de les Arts. Vet aquí una vegada un príncep anomenat Eduard, un noi fort i elegant que era l'hereu de la Corona britànica. L'Eduard estava predestinat a ser el rei, ho tenia tot de cara, però la seva mala vida i el seu llibertinatge (es volia casar amb una divorciada, imagineu-vos!) el van fer abdicar. Al seu germà esguerrat, un nano amb ferros a les cames i que era ben tartamut, li va caure el pes de la Corona al damunt.
-
Aquesta setmana hem rebut dues vegades la visita d'en Phineas Barnum. Aquest gran honor no el podíem deixar escapar i, per això, els millors moments els dediquem al pobre Stephan Bibrowski, l'home-lleó, i a les germanes siameses Millie i Christine McKoy, el Rossinyol de Dos Caps.
- Laat meer zien
